La mort del PC?

14 setiembre 2011 (Technonews)

 


He acabat de llegir un article que recull les declaracions de Mark Dean, un dels desenvolupadors del PC a IBM, que vaticina que el PC "està  en el camí de seguir el destí del tub de vuit y de la màquina d'escriure". Aquestes asseveracions sobre la seva desaparició imminent les fa ara just al commemorar el 30 aniversari de la seva aparició, que es va complí el passat 12 d'agost d'aquest any.


Per alguns l'anunci de la mort del PC és una noticia shocking dada la seva difusió i participació en una elevada part de les activitats de la nostra societat moderna. Per d'altres, els que presumeixen d'estar de tornada de casi tot, és una noticia que ja era evident des de l'aparició dels tablets.


Però jo crec que el que és rellevant no són els canvis dels equips si no el canvi d'escenari, o de paradigma si es prefereix, que ho provoca. Així que tractaré de presentar aquest fenomen dintre de la perspectiva de l'evolució tecnològica que ho facilita. Perquè així com no es rellevant l'evolució dels individus, sinó l'evolució de les espècies, tampoc ho és l'evolució dels dispositius tècnics si no l'evolució dels sistemes tecnològics


En aquest sentit, ara fa 15 anys, vaig escriure un article a APD sobre l’evolució del sistema de les TI i del seu ús social, en el que anunciava el next step que ara ja ha arribat i que tanmateix ja se li ha donat un nom.


El model d’anàlisi utilitzat és basava en considerar, l’espai evolutiu, segons dos eixos independents: l’eix UP-DOWN i l’eix IN-OUT. És a dir segons el grau de centralització funcional i segons la seva ubicació, a prop o no, de l’usuari, en definitiva, si l’ús es local o remot. 


UP-DOWN


1) Al origen el sistema TI va néixer UP i OUT. És a dir amb equips tremendament voluminosos (UP) situats a ubicacions anomenades “Centres de Càlcul”, amb necessitat de condicionament ambiental molt exigent, per dissipar la calor produïda, i atesos per personal altament especialitzat i escàs al mercat laboral.


Per tot això la seva ubicació, en general, era fora de les empreses (OUT), de les administracions i, naturalment, dels particulars dels que no es preveia cap interès al seu ús. La comunicació amb els usuaris les aplicacions es realitzava fonamentalment en suport de paper, targetes perforades o paper d’impressora i,  en poques ocasions amb suport magnètic.


2) IN-UP. El següent pas es va donar a la dècada dels 60’. Per una banda, la miniaturització i la integració dels circuits electrònics va comportar una millora notable a l’eficiència energètica i, per d’altre, l’increment de la formació d’especialistes a la matèria va facilitar que els equip, de processament i emmagatzemament d’informació, es traslladessin a les empreses (IN). 


Encara que es va mantenir la centralització funcional als gran equips centrals: anomenats mainframes (UP). Aquest moviment va facilitar que la comunicació amb els usuaris es fes a través de terminals amb pantalla, encara que la interrelació via paper es mantingué durant molt de temps. Podríem anomenar aquesta fase com l’època dels Mainframes.


3) IN-DOWN. A la dècada dels 80’ va aparèixer el PC, com una evolució de la miniaturització que var aconseguir introduir totes les funcions de la CPU a un xip. En un principi no es var visualitzar el seu potencial revolucionari i destructor del vell ordre. Es van vendre com terminals intel·ligents que permetien millorar la comunicació amb els mainframes. Però aviat els PC es van convertir en el centre del nou ordre descentralitzat (DOWN) acorralant els mainframes als àmbits que els corresponia però, sobretot, van fer arribar les potencialitats de les TI al nivell dels particulars. Mai les TI van estar tant a prop del seu ús (IN).


La ubiqüitat dels PC, la versatilitat del seu ús i la descentralització resultant, van facilitar l’aparició dels navegadors i d’Internet. La Xarxa es va convertir en el mitjà universal de comunicació entre tots els equips de TI, substituint les complicades línies de comunicació dedicades de la fase anterior. El sistema TI es var fer més eficient i sostenible. Aquesta fase ha estat l’època dels PC.


4) Next step?  Seguint el model la següent fase ha de ser DOWN-OUT. És evident que l’increment de potència i prestacions dels PC’s els converteix en elements desproporcionats per l’usuari mitjà. Però això no és el rellevant, un anàlisi més profund ens indica que, fonamentalment, el fenomen subjacent és que  hi ha un canvi a la percepció del usuari: l‘immediat és converteix en un valor més important, que la capacitat local de tractar el present o de guardar l’historia. És a dir: els usuaris es preocupen més en poder disposar de la informació que desitgen, i quan la desitgen, que en acumular-la o tractar-la localment.   


D’aquesta forma resulta que els PC’s necessiten de la Xarxa per mostrar tota la seva potencialitat, però que la Xarxa no els precisa per demostrar la seva. L’estructura de servidors descentralitzats es manté (DOWN) però ara s’ubiquen a Computers Farms a on es realitzen totes les funcions centrals de la Xarxa i les seves aplicacions. Aquesta ubicació externa (OUT) facilita les tasques de seguretat, recuperació i sostenibilitat donant al sistema TI un nivell encara més eficient. Quan vaig escriure l’article esmentat a aquesta fase no li vaig poder donar un nom, que ara ja clarament el té: és l’época del Cloud Computing. 


El centre es desplaça dels PC’s, o qualsevol altre equip, a la Xarxa.  El que es connecti a la Xarxa seran robots, sensors, auriculars, potser tablets o el que el ho substitueixi, però en cap cas seran el centre del nou sistema. En aquest sentit podem dir que el concepte de PC és mort.


© Josep Vila 2014