Nous escenaris per a l'orientació professional

30 octubre 2014 (La Vanguardia)

 

El món laboral, la Universitat i la pròpia societat estan sotmeses a uns forts canvis que, encara que s’han gestat fa temps, s’han posat de manifest de forma contundent a l’entrada del segle XXI. Aquests canvis són la intensificació de la necessitat del aprenentatge al llarg de tota la vida professional, l’avanç de la globalització de l’economia productiva i la progressiva introducció de les tecnologies relacionades amb la Societat del Coneixement en tots els afers personals i socials.

 

Aquest escenari té implicacions respecte a casdascún dels agents que intervenen en l'orientació professional: el destinatari, el mercat de treball, les entitats de formació i els tècnics de l’orientació.

 

Respecte als destinataris cal destacar que en el nou escenari ja no es dóna el paradigma “d'una professió i una feina per tota la vida” ni tan sols el “d'una professió per tota la vida”. L'evolució tecnològica fa que les professions es vegin fortament alterades, o que desapareguin, en el temps d’una generació. I també que apareguin de noves. Les aptituds transversals com el treball en equip, el lideratge i la capacitat de innovar i d’aprendre, són fonamentals per la facilitar la ocupabilitat en aquest nou entorn.

 

La vida professional, doncs, estarà formada per trams, de formació i treball, que van canviant en el temps i que precisen d’una orientació que els puguin acompanyar. I que, per la globalització, algún d'aquests trams poden ser realitzats a l’estranger.

 

Pel que fa al món laboral, el progressiu pes de les tecnologies relacionades amb la Societat del Coneixement fan que el treball sigui cada cop menys Tayloriste i es fixi més en les capacitats i aptituds que permeten l'adaptació dels professionals a noves situacions, resultants de les innovacions que afecten les empreses. És a dir, a la possibilitat de evolucionar a través de l'adquisició de nous coneixements i a la versatilitat a l'aplicació, d'aquests, a entorns cada vegada més imprevisibles.

 

També les entitats de formació han d'acomodar-se a aquesta situació proporcionant, no sols la que esta lligada a l'obtenció de títols i atribucions, sinó especialment la que pugui acompanyar als professionals durant tota la seva vida professional. Naturalment a la Universitat, però també, molt especialment, a la formació professional.

 

Finalment cal dir que sobre l'orientador recau la tasca d'amalgamar tot l'anterior per contribuir a l'ocupabilitat dels ciutadans de la forma més eficient per a la societat, però també de la forma més adient per a la cobertura de les seves necessitats i motivacions, és a dir, per al seu benestar. Difícil tasca que precisa de noves investigacions que resultin en conceptes i eines apropiades i, per altra banda, d'un continu flux de coneixement de les canviants realitats del mercat laboral.

 

 


© Josep Vila 2014