Convivència intercultural

12 gener 2015



"Quin Al-là tan semblant al diable que abanderen els gihadistes! Encongeix el cor". Deia en Antoni Pugverd a LV al article d'opinió Espasa o mantega del dilluns 12/1/15.

Quin Deu tan semblant al diable que abanderaven els cristians francesos contra el hugonots al segle XVI! Quin Deu tan semblant al diable que abanderaven els servis i els croats, fa uns pocs anys, entre ells i contra els bosnis! 

Tots en nom de les religions. Però no hi ha cap precepte a la Bíblia o a l'Alcorà que ho justifiqui. Les iniciatives corresponen a homes, sense humanitat, que les han induït o executat. 

Es diu també al mateix article que cal reflexionar sobre la convivència pel que proposa replantejar "el paper de les religions en les nostres societats" a fi de que les religions tinguin influència pública. Crec que cal reflexionar però en el sentit contrari, és a dir, el de que les normes de convivència pública, drets i deures de la ciutadania, tinguin total preeminència sobre les costums, tradicions o rituals religiosos del signe que siguin. Alhora que garanteixin la seva existència i el seu desenvolupament al àmbit privat.

L'altre component essencial, per la convivència, és l'educació en els valors de la tolerància i respecte a la diversitat, la honestedat i la compassió, la col·laboració i la democràcia, etc. Valors que moltes vegades prediquen les religions però no més apliquen cap els seus, no amb relació al "altres". L'Estat hauria de garantir que l'educació amb aquests valors sigui universal.

Per últim cal recordar que la injustícia i la marginació social són el caldo de cultiu del sentiment de revenja i lluita pel poder, que hi ha hagut a sota de totes les guerres de religió a través de la història. La construcció d'una societat més justa i cohesionada és la clau de volta en aquest tema. 

En tot cas, el problema no es senzill pel que hem de defugir de les receptes simplistes basades en la dinàmica: provocació-reacció. És a dir la de la convivència aconseguida per manca de provocació (societat mantega) o per la supressió de qualsevol reacció (societat espasa).

© Josep Vila 2014