Mètodes democràtics per prendre decisions
A propòsit de decidir el millor dia per anar al teatre.
Donat la inoperància resolutiva de la democràcia assembleària no toca un altre remei que el d’utilitzar altres formes igualment democràtiques o imparcials. Que són 5, a saber:
1- La democràcia orgànica. És a dir la que em surti dels òrgans, com feia l’invicte Caudillo. però la meva ètica personal m’ho impedeix.
2- La democràcia representativa. És a dir votar a un de nosaltres per que prengui la decisió. Això si ha de ser un que no hi vagi al teatre i que sigui neutral, que vol dir que no sigui amic o enemic de cap dels altres. Analitzat el personal es pot constatar que no hi ha ningú que acompleixi aquesta condició.
3- La insaculació. Que contràriament al que sembla, no és donar pel sac a ningú sinó ficar les propostes dins d’un sac i que una ma innocent en tregui una. També es constata que, a partir del 60 i probablement abans, no hi cap ma innocent.
4- La taula del destí. Que utilitzaven el sacerdots babilònics per resoldre conflictes. Consistia en treure una especie de daus que portaven sempre a una bossa i els llençaven per determinar a qui li donaven la raó. En el nostra cas, a fi de donar la deguda transparència, el daus es tindrien que llançar de forma pública i visible per tots. L’única forma és utilitzar un skype col·lectiu, el que ens porta de nou a dificultats tècniques difícilment superables per la majoria del grup.
5- La matemàtica del atzar. Que consisteix en buscar una font externa que doni nombres suficientment aleatoris. La forma més pràctica és utilitzar la LOTERIA DE NADAL. Veure si el nombre premiat amb “el gordo” es parell o senar.
Josep M. Vilà
22/12/18