CARLES CANUT BARTRA, promoció 1.961 del Col·legi del Jesuítes de Sarrià. La nostra promoció i la teva, des de que vam acabar fa 57 anys i des de que vam començar uns quants més. Son molts anys i molts records i emocions, que es barregen sense fronteres.
Has estat, junt amb el ja traspassat Joan Maria Trias, l’ànima de la promoció, que ens ha pogut cohesionat desprès de molts anys de dispersió. Sense cap dubte, la nostra Promoció és, com moltes altres, un col·lectiu amb significatives diferencies de tota mena: professionals, ideològiques i també futbolístiques, però que en tot moment hem pogut fer gala d’un respecte recíproc gràcies, en bona part, per la teva mediació i presencia.
Amb tu, hi podríem comptar sempre i, en tot moment, tenies activitats que proposar. Moltes d’ elles, inèdites per la majoria de nosaltres, urbanites irredempts, tals com la brama del cérvols, el vol dels voltors, etc..., totes realitzades en el teu estimat Pallars. També podem incloure aquí els dinars d’estiu a Gerri de la Sal que encara vam poder celebrar enguany, el 22 d’agost, malgrat que la teva salut estava ja deteriorada, però vas insistir en que no suspenguéssim el que ja s’ havia convertit amb una tradició.
Tots recordem, nosaltres i les nostres famílies, les obres de teatre que ens vas impulsar a fer, comptant amb la teva pacient i docta direcció: “La conspiració de Catilina” i, la magnífica i insuperable, “El florido pensil”. Un referent a les vides dels que vam participar i de la resta de companys que ho van poder veure. També és veritat que et vas negar a fer més obres de teatre amb nosaltres perquè, la teva professionalitat, t’impedia anar més enllà amb aquella tropa.
Recordem també les vetllades teatrals i conferencies a les que ens invitaves, els dilluns, a través de la teva estimada Fundació Romea. Sense oblidar els sopars que fèiem a continuació, en els que rèiem i discutíem sobre mil coses diferents i contradictòries, futbol i política incloses, sense posar mai en perill l’amistat, be al contrari enfortint-la. Com ha de ser i com a tu t’agradava que fos.
I vull recordar els dinars que també impulsaves a fer o, més be dit, que tu indicaves quan i a on calia fer-los. En els que, amb la teva presencia i carisma, feies que tots ens poguéssim sentir a gust i, el que és més important, a on poguéssim alliberar els nens que portàvem a dintre i que eren els protagonistes implícits d’aquelles trobades.
El nostre propòsit és que el teu llegat no quedi interromput així que, en la teva memòria, ho continuarem fent tal com l’hem fet aquests últims anys. Sempre hi seràs present i segur que el teu esperit ens continuarà animant.
En quan a mi, com a veí teu, que anàvem i tornàvem plegats amb el tramvia 64 cada dia, acompanyant els nostres germans César i Xavier, i que jugàvem a casa, els dijous a la tarda a jocs de taula amb el Fede i els meus germans; voldria manifestar-te el meu profund agraïment per l’amistat que sempre m’has professat i l’estima que m’has demostrat, a pesar de les tant diferents professions i experiències vitals que hem tingut al llarg de la nostre vida. Quan ens trobàvem tot era sempre com si fos el primer dia, res important havia canviat mai.
Vull donar-te finalment, i una vegada més, les gràcies en nom de tots els amics del “cole” per tot el que ens has donat i ensenyat i pel que hem pogut gaudir amb tu durant aquests any de la nostra vida. I també voldriem aprofitar l’ocassió per agrair l’afectuós tracte que hem rebut, en tot moment, de la teva dona Cati, fills, filles, germans i de la teva família en general.
Gràcies Carlos
Josep M. Vilà
Jofre Cusí
29 de setembre 2018