GRÀCIES IGNASI
Que voleu que digui del Ignasi? Que pot dir un pare del seu fil?
Podria, en tot cas i en un moment com aquest, compartir amb tots els que l’heu conegut algunes facetes de la seva personalitat.
La primera la seva intel·ligència. Jo no podia competir mai amb ell en problemes de lògica, perquè sempre em guanyava. De petit ja em ratava a trobar el programa d’ordinador més eficient per resoldre un problema de càlcul. I també em guanyava.
Sempre buscava l’excel·lència en totes les activitats que desenvolupava. Va aconseguir treure en 10 en totes les assignatures tots els cursos de batxillerat i va acabar el número 1 de la seva carrera d’enginyeria industrial, especialitat de mecànica.
Aquesta recerca de l’excel·lència la va aplicar sempre a la seva vida professional però també, a casa seva, al organitzar, arreglar o realitzar el que calia fer.
La segona que voldria destacar es que l’Ignasi era fonamentalment una bona persona. Amb un comportament basat en uns valors ètics ben arrelats. Ja de ben petit li dèiem el Sheriff perquè sempre dirimia i posava ordre a les disputes dels seus germans.
Mai ha tolerat el guanyar fent trampes ni al joc ni a les activitats de la seva vida.
Ha estimat molt a la seva família, a tots, però especialment a les seves filles Clara i Judit. A les que ha educat amb l’ajut de Sandra, la seva esposa, en els valors que ell sempre ha cregut i defensat.
La tercera faceta és l’austeritat. A l’Ignasi li agradava la senzillesa i la simplicitat. A les seves paraules: sempre poques i oportunes. A les seves coses: sempre pràctiques i útils. Al seu comportament: sempre sense complicacions.
No valorava gens les pompes i els embolcalls superflus.
No li agradava aparentar, sinó ser.
I finalment la més important, l’Ignasi ha estat sempre un lluitador.
Ja va néixer amb complicacions i va passar molt de temps a la incubadora.
Els seus èxits acadèmics i professionals van ser aconseguits amb esforç, no per un regal de la naturalesa. Mai no l’han regalat res. Inclús petites coses les ha tingut que lluitar per aconseguir-les. I així ho ha fet: enfrontant de cara els problemes i lluitant per solucionar-los.
La seva malaltia ha estat una lluita personal forta i valenta. Sense defallir mai, tractant sempre d’aprofitar totes les oportunitats que podien haver en cada moment.
Es queixava el Dalai Lama de que l’home occidental “viu com si no tingués que morir mai i mor com si mai hi hagués viscut”. Aquest no es el cas de l’Ignasi. L’Ignasi ha viscut molt. La seva vida ha estat curta però plena. Plena d’amor, de tots els que hem tingut la sort de haver-lo conegut i tractat. Plena amb les filles que ha sabut criar i encarrilar. Plena de obres i ensenyances que quedaran per sempre dintre de cadascú de nosaltres.
Gràcies Ignasi