Les crisis tenen de bo, per dir quelcom positiu, que ens obliguen a reflexionar. Quan tot va bé tots els esforços s’adrecen a aprofitar la ratxa i a no canviar res, per no espatllar-ho. Però una forta crisi, que ha portat el sistema financer fins l’abisme i que amenaça el propi desenvolupament econòmic, obliga a reflexionar. I, més enllà de les urgències, a prioritzar tots els esforços per garantir la sostenibilitat del nostre benestar. El lideratge consisteix en fer-ho però també en explicar-ho, per que és necessari l’esforç de tots per conseguir-ho. Els ciutadans no han d’entendre les technicalities de les mesures econòmiques si no els fundamentals, com per exemple: que no serem més competitius “per un decret o per una llei”. Si ho conseguim serà per l’esforç de tot el teixit social. No hi haurà varetes màgiques, sinó esforç de les empreses i esforç dels treballadors. I també dels polítics.